Poema Guanyador a la XVI edició del Premi Joan Climent de Poesia, patrocinat per l’Associació Cultural Premi Iaraní
‘EL LABERINT DE TU’
Enric Pellicer
He caigut al laberint dels versos que colpegen les nits de tu i de mi, en aquest oceà fantàstic.
Sóc un paisatge que no és mou, una tempesta ofegada en el fang,
un vals de nit en el Casal de casa nostra, i aquell passacarrer etern que no t’oblida.
He recordat les teues mans en cada silenci.
He recordat les teues cames
a ritme d’albaes, en cada abraçada. I eres com una cançó de bressol en cada lluna plena.
Sóc qui sóc per ser qui eres,
i guarde l’enyorança eterna de la terra que no t’oblida.
