Maria Bernabeu Mascarell, Fallera Major de Gandia del 2015, s’acomiadava dels fallers i falleres de la ciutat desprès d’haver viscut un meravellós any acompanyada de familiars i amics.
Nostra Fallera Major volgué tindre paraules d’agraïment per als membres de la Federació de Falles que han aconseguit que Maria Bernabeu es sentira una autèntica reina. En primer lloc, recordà les vivències viscudes amb el actual president de la Federació de Falles, Telmo Gadea. Maria assegurava en el seus discurs d’acomiadament que: “Telmo gràcies per les paraules de serenitat, per la teu ironia fina i per les teues bromes. Perquè parlar amb tu és fàcil i no entrarem en temes.”
A més la màxima representant de les Falles de l’any 2015, Maria Bernabeu recordà l’amabilitat i simpatia en la que ha estat tractada per les 23 comissions de Gandia. Donant les gràcies per tots els moments viscuts al llarg d’aquest exercici faller.
També la Cort d’Honor va ser recordada per Maria Bernabeu, 8 xiques que s’han convertit en un pilar fonamental en aquest regnat. La màxima representant de les Falles de Gandia es dirigí a elles, assegurant que “heu sigut un suport quan tocava i una alegria sempre, hem format un gran equip on les rises han estar presents de continu.
La nostra Fallera Major també volgué agrair a Claudia Gasque, la màxima representant de les falles infantils, tot el que han viscut juntes durant estos últims mesos. Maria Bernabeu expressà que “Claudia és la menuda que mai para i tot ens ho conta. Amb tu i la teua família ens ho hem passat molt bé i continuarem fent-ho”.
Els familiars, parella i amics també han estat un pilar fonamental en aquest exercici faller. “A la meua família i la de Juan, perquè sempre m’heu deixat sense suficients paraules, ni suficient espai per a poder-vos agrair la vostra complicitat i suport”.
Però Maria Bernabeu no pogué acabar el discurs sense agrair-li a Pep Lloret, el seu president de la Federació tot el viscut en aquest any. “Diuen que no hi ha ningú imprescindible en esta vida, però ell és imprescindible per a entendre aquest any i les vivències que vos he intentat comptar.” Va concloure expressant “crec que hem de conservar amb alegria el que ell va ser capaç d’ensenyar-nos. Amb les paraules precises i com ell, imprescindible.”
