El balcó de l’Ajuntament de Gandia és un lloc privilegiat on cada any sols dos falleres privilegiades poden proclamar l’inici de les festes josefines. La Fallera Major de Gandia, Maragda Noguera Escrivà donà l’inici a la festa fallera amb la seua original crida.
En el seu discurs es centrà en alabar a tots i cadascuna de les persones que aconsegueixen que les falles siguen la millor festa del món. Maragda assegurà a tota la ciutat que: “Però jo vull dir-vos, des d’esta posició de privilegi, que si hi ha alguna cosa que és patrimoni del món, és la gent: les persones que feu que la nostra festa estiga sempre viva. Que sou capaços de ressuscitar l’alegria que s’apaga quan les últimes cendres espurnades moren amb l’aigua fresca. En pocs segons renoveu amb una alenada les llàgrimes,per mutar-les en somnis. Vosaltres sí que sou l’autèntic patrimoni de la Humanitat”.
A més recordà que la festa de les falles és un exemple d’integració a la nostra ciutat: ha d’admetre a tots i totes, i no rebutjar a ningú. Als que pensen d’una manera, o d’una altra. Als joves o als veterans. A les dones. Als que tenen una condició religiosa, sexual o econòmica diferent. Als que venen per gaudir de les seues vacances, o als que, des d’altres regions o països, s’instal·len a la capital de la Safor per començar un nou projecte vital.
I en aquesta ocassió tan important, Maragda Escrivà no volgué que Gandia s’encera sentira les seues paraules i cridara amb ella, Gandians i gandianes: que aquesta Plaça Major vibre com mai ho ha fet. Que ensordixquen les vostres veus fins a les estrelles del cel. Gent de Gandia… crideu amb mi…!
VIXCA GANDIA…
I VIXQUEN LES FALLES
