Molt bon dia a tots, amics, i molt bon dia a tu Lluna, sobretot, per què avui comença la teua història com a fallera major infantil de Gandia. Hui és quan per primera vegada, estrenes vestit, per primera vegada t’han posat la banda que t’acredita com a tal, per primera vegada t’han presentat, per primera vegada estàs ací dalt al teu setial, per primera vegada… tot.
Em presente davant de tots vostés amb l’agosarada intenció de fer un retrat a l’altura del dia de hui tot i que la veuen vostés ací tan xicoteta, de nostra fallera major infantil. Però és la meua missió que quan acaben d’escoltar-me comprenguen que és infant per edat, però per capacitat i per força interior podria ben bé haver complit dignament amb les obligacions d’una fallera major… de les majors. Però al temps, ja arribarà, no tenim presa. A que no?
Ara la responsabilitat la tinc jo de poder evidenciar dignament qui és i com és la nostra Lluna.
I si, vos dic ben fort que tinc nervi, que les càmeres són les meues companyes cada dia, estic acostumada a parlar d’assumptes diversos de l’actualitat, però no ho havia fet mai en la presentació d’una fallera major, i puc dir carregada de raó que imposa, imposa molt.
Fa uns quatre mesos vaig rebre una cridada que em va deixar tan sorpresa, tant, com encantada. No podia creure’m el que sentia, m’estaven demanant que fos la mantenidora de la fallera major infantil de Gandia. La incredulitat no era per que la tasca em fora estranya, no gens, era per que una sempre valora en lo més alt que se l’estime i se la reclame des de casa, tot i els anys vivint i treballant fora de la terra originària.
La noticia per a mi va ser d’una excitació vivíssima. Res està al nivell de Lluna ni al de les companyes que han tingut l’honor de conformar la seua cort, però sí s’apropa en emoció. Per que cada cosa té la seua edat, i jo ja estic gran per ser fallera major, però qui m’havia de dir a mi que vint-i-set anys després de haver segut reina de la festa a la meua falla jo estaria present i parlant dalt d’aquest escenari, i com a mantenidora de la fallera major infantil de Gandia.
Lluna Garcia i Fernández. Es un gran regal el que m’has fet, bonica!!!!
La meua falla es la del Grau. Sempre ha segut i des d’ací aprofite amb el permís teu, Lluna, per saludar-los perquè a ells també fa temps que no els hi veia. Però recorde els nervis, la intensitat de la presentació, com ara la teua Lluna, sent tu d’entre totes les reinetes de Gandia la més reina per que ho du el càrrec, i t’ho has de creure per que ho mereixes però també has de defensar-ho estant sempre a punt, ben disposada a complir les obligacions que comporta ser la fallera major infantil. Obligacions i privilegis, per suposat, pesen molt més els privilegis i a la fi ho veuràs, això ja t’ho puc avançar. També recorde la bogeria de la festa, començant per les albades, passant per les visites que faràs a totes les falles, els balls als passacarrers, la dignitat de l’ofrena i la solemnitat de la processó, que no hi havia agulla que es clavara, sinagües que pesaren ni sabates que estrenyeren, si escoltes la música i la falla desfila. Com tu, Lluna, com aquella vegada quan eres menuda que les sabatetes et venien menudes però no volies dir res per si de cas, en assabentar-se a casa no et deixaren eixir al passacarrer de la falla.
Afortunadament allà estava la mare… Susanna … per anar escapada a comprar-ne un parell de noves, això sí, sense que la xiqueta parara de desfilar amb la comissió. Les coses que fa una mare… i un pare, Jordi. Quina xiqueta teniu. Ja podeu estar contents, ja, i lluir-la. Que una criatura com estes es per a gaudir-la mentres es deixe, i acompanyar-la, com ja feu vosaltres.
Em deixes Lluna que parle una miqueta del pare i la mare?
Resulta que Susana i Jordi son un parell de pilars fonamentals a la Comissió Alquerieta i Museu Faller, una falla jove, de l’any 2009, que ha aportat a Gandia aquesta preciosa fallereta major. Ella la primera fallera major de la falla i ells vice-secretariats, vice-presidències, delegacions i vocalies al llarg dels anys a la falla i a la Federació de Falles de Gandia. Tot un currículum de fallers dels bons però veus quina cosa…..Susanna i Jordi són fallers de cor, per que la seua filla Lluna els va abduir per a que formaren part d’aquest mon, primer va ser ella… com no anava a convertir-se en fallera major?
I atenció, que parlem d’una estirp. No m’oblide de l’altra perla de la casa, la preciosa Aitana, la menuda de la casa que qui sap, en un futur pròxim, si la vorem desfilant per la passarel·la com ja ho ha fet la seua germana.
Gràcies al tres, a Susanna, a Jordi i a Aitana, per deixar-nos a Lluna aquesta nit i que ens enlluernem tots mirant-la. (a Lluna)
I ara Lluna, unes paraules que vullc dir-te només per a tu; Comença a guardar records, retalla moments, fotografia detalls, grava imatges, i tot, tot plegat t’ho guardes a un raconet del cabet on sols tu tingues accés. I per què? Per què per molt que passen els dies, els mesos, els anys, sempre, sempre ho tindràs a l’abast, i en qualsevol moment de la teua llarga vida, podràs tornar a reviure este any tan meravellós que està començant just en este precís moment.
No et distragues, que no te se passe per alt cap instant, per què des d’ara eres la fallera major infantil de Gandia. I això és estar molt alt.
Simplement t’ho dic, per què la meua experiència en la vida, m’ho ha regalat a mi, i vull que eixe regal siga per a tu.
No totes les xiquetes poden arribar a ser falleres majors, beu-te cada instant, gaudeix cada moment, cada segon serà digne de ser recordat, quan ja passen els anys i et faces major (és llei de vida) i en un moment donat comptes les anècdotes que vas viure quan només tenies 11 anys. Jo et dic que segurament l’aigua t’omplirà els ulls, és més espere de tot cor que així siga.
Mirant-te d’ací costa veure, Lluna, que tens només 11 anys. Amb eixa maduresa pròpia d’una autèntica FALLERA.
Lluna es fallera des que tenia 5 anys. Ho va demanar ella. No li venia de família. Volia ser fallera. Al 2010 la van nomenar Reina de la Poesia, el 2013 Reina de la Falla i l’any següent, va ser la primera fallereta infantil de l’Alquerieta i Museu Faller que ocupà un lloc a la Cort d’Honor de la Fallera Major Infantil. On esteu vosaltres, reinetes, que gràcies a que també vosaltres lluïu com estrelles pot Lluna estar tan amunt en el firmament i això ella, que a més d’elegant es llesta, ho sap. Una Fallera major és especial també gràcies a les seus estimades companyes de la Cort. Elles no serien sense tu, com tu no series sense elles. Una Cort i la seua Fallera ha de ser sempre un exemple d’amistat, d’alegria, de comboi i portar-se bé les unes amb les altres, i ajudar-se, i sereu recordades com la millor estampa de Gandia allà on aneu i qui sap si d’aquest any s’endugeu a més de les joies, els regals i les sedes, un grapat de bones amigues de les que duren sempre. Feu-me cas, que jo ja tinc una edat. Poques coses valen tant.
Això Lluna ja ho imagina, per que tots els qui la coneixen la volen i estan contents de que ella siga ni més ni menys que la fallera major infantil de Gandia. I s’ho ha guanyat, amiga com és dels seus amics, una criatura acollidora tant a la falla com al col·legi Abad Sola, treballant colze amb colze amb els companys.
Amb la seua sorprenent sensatesa per la seua edat, serà la millor ambaixadora i ho dic bé, ambaixadora, perquè no sé si saben que esta estudiant exemplar, valenta, va viatjar al Regne Unit a estudiar anglés amb només 9 anys i ben lluny de fer-se enrere en el repte d’aquell viatge, ara el repeteix tots el anys. No només supera al 90% del ciutadà espanyol en el domini de llengües si no que també té amics de diferents països i encara hi ha més; En descobrir durant un viatge a Eurodisney en París que els seus personatges de dibuixos parlaven francès… va demanar els pares que el volia aprendre i des de fa 6 anys, i en té 11, estudia anglés i francès. (a la xiqueta) Ara després, com a mantenidora teua que soc, parlaré amb l’alcaldessa per a que et tinga en ment per si una ambaixada, o un consolat. Pocs hi haurà tan preparats. Però a Lluna la llengua que més li agrada es el valencià, que es la llengua dels seus pares, dels iaios, de la seua gent, de la falla i la què més a gust parla.
Diu Lluna que somnia en ser Mantenidora algun dia. Això diu. Considerant la teua edat i la meua, amb el teu sentit de la responsabilitat, la teua infinita curiositat, la decisió, la intel·ligència i la valentia… possiblement amb això siga l’únic en el que et guarde avantatge. En que tu no podràs ja ser mantenidora de Lluna Garcia Fernàndez. Eixe es un honor que només a mi m’està reservat i no oblidaré mai lo afortunada que he sigut per ser la escollida. A part d’això, bonica, ho tens tot de la teua part. Ningú sap, ningú, sent com eres, fins on podràs arribar, serà la vida i la teua voluntat qui van a donar-te l’espai per a que voles, molt, molt alt, i no tingues mai por de caure, tot i que per si de cas, vas a tindre moltes mans empomant-te.
La més gran enhorabona i gaudeix molt d’este temps tan meravellós que te s’obri en este mateix moment. Senyores i senyors… comença ja… el gran any faller de Lluna!!
